Es l'atzar?

jueves, 4 de diciembre de 2008

Quien no ha tenido alguna vez la discusión con sus amigos, en un bar después de unas copas, o con los cafes despues de una cena, cuando uno se pone más filosófico, sobre hasta que grado nuestra vida esta determinada, o es fruto de nuestras propias decisiones? (Quizas no sea una conversación tan normal, pero mis amigos y yo somos asi de raritos :D). Los hay que dicen que si, que esta determinado, pero que la vida es como un rio amplio, en el cual tienes un margen de maniobra, otros que no hay absolutamente nada determinado, y los que opinan que todo ocurre por algun motivo. Despúes queda el tema del azar, que es el motivo por el que hoy ando por aqui. Dicen que Dios (o lo que sea), no juega a los dados, yo creo que si, al menos en cierto modo, y ese es todo el determinismo que tenemos por delante, la vida, mediante coincidencias, simples tiradas de dados en un gran juego, te va planteando problemas, te va llevando por un camino, pero no es todo azar evidentemente, también nos plantea, seguramente más habitualmente de lo que nos pensamos, opciones, oportunidades que nosotros hemos de decidir, si aprovechar o no...

Todo esto que digo me viene a la cabeza despues de leer un escrito de Queco Novell en el diari avui, y que he tenido el gusto de reproducir aqui, pero a diferencia de otras ocasiones no me he querido limitar a un cortar-pegar, he preferido escribirlo entero, para asi, de algun modo, sentir sus palabras como propias...

Vosotros que pensais, azar, determinación o simple voluntad?

Espero que lo disfruteis y reflexioneis con el tema.



"Què hauria passat si aquell dia en lloc d'agafar l'autobús de línia 15 haguéssim pujat en un da la línia 20? Potser estaríem vivint amb una altra persona, una que el mateix día no hagués agafat el 15 sinó el 20.
L'atzar marca, en bona part, el decurs de les nostres vides. Concretament aquella part que no podem controlar perquè no és a les nostres mans. No sabrem mai què hauria passat si unes circumstàncies determinades ens haguessin portat cap a un altre indret. Un dia, una hora concreta, una topada amb l'atzar i el nostre futur queda marcat com si ens haguessin tocat amb una vareta màgica.
Penso en tot això a la sortida de l'estrena de Cancun, l'obra de teatre Jordi Galceran que actualment es por veure al Teatre Borràs de Barcelona. És un text que mou a la reflexió sobre el capritxós atzar. En aquest cas concret ens explica que hauria passat si una de les protagonistes no hagués amagat vint-i-vinc anys enrere les claus del cotxe del noi que li agradaba i que, actualment, és la seva parella.
Per molt que vulguem conduir les nostres vides, l'atzar sempre ens té preparada una sorpresa, com un rètol al mig de la carretera de la vida que ens desvia del camí que pensàvem que era el definitiu (si ès que hi ha res definitiu) i ens obre unes noves expectatives.
Un Atzar que neix des del començament, quan l'esperma fecunda l'ovul i comença tot el festival. Que continua amb els pares que t'han tocat, amb els companys de l'escola amb qui comparteixes taula i experiències, amb la noia que coneixes i que, per l'atzar, ha anat a caure a aquell institut i no pas a una altra. Més endavant l'atzar et farà trobar una feina i no una altra, on hi ha una persona treballant-hi, per l'atzar, que et fa trontollar els esquemes.
Què hauria passat si ahir diumenge en lloc de ocmprar el diari a primera hora del matí ho haguéssim fet al migdia? Quantes vegades deu haver pensat en l'atzar el treballador de la planta 57 de la Torre Nord de Manhattan acomiadat de la feina dos dies abans de l'11 de Setembre? Foy l'atzar qui féu caure el dau al costat necessari per guanyar una fortuna al casino, fortuna que després portà a la desgràcia?
Amb tot, cal pensar que no només estem en mans de l'atzar, seria massa simple alhora que massa injust. Molts dels nostres actes són promoguts per alguna causa, un fet consegüència d'un altre. Per exemple: escric aquí cada dilluns perquè m'ho demanà un dia Xavi Bosch, però fou l'atzar qui em portà a coincidir porfessionalment amb en Xavi Bosch? COmplicat però divertit"

2 comentarios:

Adisabeba dijo...

Dios no juega a los dados con el universo. uega a un juego inefable de Su propia invención que podría ser comparado, desde la perspectiva de los demás jugadores [es decir, todo el mundo], con estar en una oscura y compleja variante del poker en una habitación oscura, con cartas en blanco, con apuestas infinitas y con un croupier que no te quiere explicar las reglas y que no para de sonreir.

Pratchett&Gaiman Dixit

Seibei dijo...

Buen comentario, y Buenos Presagios si señora... ;)